Sinopsis

Sota una mirada performativa, multidisciplinar i amb vocabulari extret de la física quàntica neix “Mar de Dirac”, concepte utilitzat per definir quànticament el buit, mar de partícules negatives. Allà on es genera l’anomenada energia del buit, existent en l’espai inclús en absència de tot tipus de matèria, l’antimatèria. Aquesta energia obscura desenvolupa un paper similar al de la força de gravetat repulsiva, contribuint a l’expansió de l’Univers. Per a nosaltres es tracta d’un espai en expansió metafòric, on establir nous llenguatges abstractes de comunicació entre el so, la paraula i el moviment. Un submón, una al·legoria i reflex dels diferents estats corporis en els que convivim. Utilitzant el global de la nostra energia, incloent l’obscura, com a motor per a les nostres accions poètiques.