Anna Fontanet

“La bèstia” was designed in 2011 as a result of the master’s degree on Digital Arts (IDEC, Pompeu Fabra University).

Since then, the goals have focused on finding a viable and functional method in technology aspect and collect experience from dance and improvisation that can give dramatic weight to the proposal.

The piece was selected for the festival CIM (Cycle Improv in Motion) 4/06/16 in the Antic Theatre and redesigned for the occasion.

“La bèstia” is a performative installation describes the relationship between a physical body through the sound in space using time and memory as a common language. It is an alter ego translate in sound  that distorts and alters the movement, and vice versa.

Space, light and a camera capturing movement and performer whose elements are part and resources throughout the 15 minutes have to transform the environment.

The piece aims to explore the dialogue through motion capture, with reference to the actions of the performer.

Improvisation is used as a mechanism for the transmission of data, it is a real-time communication between body and sound object. It thus creates a single record, a dialog different in each performance.

It is a composition is developed by modules. In each module the relations between performer and sound object change. In each one, the components vary in conceptual and formal proposal, leaving sapce gradually to new answers that go beyond the dialogue between the same two agents and, consequently, transform the results of these relationships.

The capture of the movement is through a camera Kinect, responsible to bring “La bèstia ” in the stage.

Listening and perception are areas which, through movement, generates a sound track. The reciprocal action results in both directions. Interactivity in real time exist between gesture and sound.

The piece is builded by modules. Each one explores the relationship between performer and object sound different. The technical requirements are very specific and simple.

The public can surround the interpreter and the action only front and laterally.

Specific technical requirements:

-There must be a space reserved for a minimum of one meter behind the camera will be positioned on the stage and the audience can not handle.

-Access USB cable from the camera to the laptop and mini-jack cable from the laptop to the mixing desk.

Test and calibration image before the day of the performance to ensure the smooth technical operation is nedeed.

“La bèstia” va ser dissenyada l’any 2011 com a resultat del projecte de fi de màster d’Arts Digitals (IDEC, universitat Pompeu Fabra).

D’aleshores ençà, els objectius s’han centrat a trobar un mètode funcional i viable a nivell tecnològic, així com un bagatge més extens i plural en la dansa i en la improvisació que puguin donar pes dramatúrgic a la proposta.

La peça va ser escollida pel festival CIM (Cicle d’Improvisació en Moviment) 04.06.16 a l’Antic Teatre i redissenyada per a l’ocasió.

Enguany, continuo investigant en tots dos sentits.

“La Bèstia” és una instal·lació performativa que descriu la relació entre un cos físic i un objecte sonor en l’espai, el temps i la memòria. Un àlter ego sonor que acompanya, distorsiona i altera el moviment, i a la inversa, respecte a l’intèrpret.

L’espai, la llum, una càmera captant el moviment i l’intèrpret són els elements dels quals parteix i els recursos que al llarg de 15 minuts han de transformar l’entorn.

La peça pretén explorar el diàleg a través de la captura del moviment, prenent com a referència les accions de l’intèrpret.

La improvisació s’usa com a mecanisme per a la transmissió de dades, per tal que existeixi una comunicació en temps real entre cos i objecte sonor. Es crea, així, un registre únic, un diàleg diferent en cada actuació.

Es tracta d’una composició que es desenvolupa per mòduls. A cada mòdul les relacions entre intèrpret i objecte sonor canvien. En cada una d’elles, els components varien en la proposta formal i conceptual, deixant marge gradualment a respostes que van més enllà del mateix diàleg entre els dos agents i, en conseqüència, dels resultats d’aquestes relacions.

La captació del moviment es realitza a través d’una càmera Kinect, responsable de traslladar “La Bèstia” a l’espai.

L’escolta i la percepció són eixos que, a través del moviment, generen un rastre sonor. La reciprocitat de les accions repercuteix en ambdues direccions. Existeix interactivitat en temps real.

Fins ara, el mètode de treball ha estat crear i planificar cada mòdul sota la perspectiva del moviment i del gest, donant llibertat d’acció a la dansa. La tecnologia s’adequa a les possibilitats i intencions de l’acció i els seus matisos. No a la inversa. La bèstia no és un instrument sonor. És una partitura sobre la qual escriure la composició.

S’han dissenyant diferents blocs sonors, cadascun dels quals acciona diferents mecanismes i, per tant, diferents arquitectures de moviment. L’objectiu de la peça és trobar l’equilibri entre tecnologies: entre la que se’ns ofereix a través de la captació de moviment i la del propi cos. Es dóna valor al gest que el cos proporciona basant-se en les experiències passades i les que projectem.

La peça esta formulada per mòduls. Cada un d’ells explora les relacions entre intèrpret i objecte sonor diferents. Les necessitats tècniques són molt concretes i senzilles.
No hi pot haver flux de gent mentre s’executa la peça per darrera de l’intèrpret o el fons.
El públic pot envoltar l’intèrpret frontal i lateralment.

Necessitats tècniques específiques:
-Hi ha d’haver un espai mínim d’un metre reservat per darrere de la càmera que es posicionarà a peu d’escenari i que el públic no pugui manipular.
-Es necessita accés per al cable USB des de la càmera a l’ordinador portàtil, i cable mini-jack des de l’ordinador portàtil a la taula de so.
-Cal testejar i calibrar la imatge abans del dia de la performance per assegurar el bon funcionament tècnic.

Es redissenyaria la peça a nivell sonor i espacial per a l’ocasió com a part del procés creatiu en el que es troba. Tot i que m’agradaria poder presentar l’espectacle al carrer, ara per ara, és una peça de sala.